Una frase de l’actual president, per a pensar…
Les Societats Musicals sempre han tingut molta força per a continuar. El seu teixit és gent entusiasta que ho dona tot per la música. Persones que gaudeixen amb el que estan fent. Músics que han heretat aqueixos principis d’ajudar al que comença com a tu et van ajudar en començar.
La força per a seguir endavant naix de l’esforç que molts directius i presidents estan realitzant avançant diners per a poder seguir. És conscient vosté del que ha deixat d’ingressar el seu col•lectiu? 20 milions de € en 2020 i no sembla que en 2021 vaja a ser més fructífer. Això representa precarietat absoluta i risc de desaparéixer.
És conscient d’aquesta realitat? Li preocupen els seus associats? Assisteix a reunions comarcals per a poder escoltar-los? Els retorna una crida o contesta a les seues peticions?
Vosté diu que «les Bandes de Música s’han reinventat per a sobreviure».
Les Societats Musicals són molt més que una Banda de Música. Té previst com ajudar a les Societats Musicals? Quins plans hi ha per a traure de la fallida a l’Escoles de Música/Educands?
Pareix ser que la Conselleria adelanta el pagament de les Escoles de Música, mentre que vosté posa a cobrament la quota federal.
Sense pagar la campanya d’intercanvis musicals, crec que va demanar en l’assemblea passada que el pagament estava subjecte a l’aprovació dels pressupostos. Molts pares/mares no podran continuar pagant les quotes de les classes de música. Socis que es donaran de baixa.
Solució: que les juntes directives es busquen la vida.
La funció de la FSMCV passa per ser l’entitat negociadora del col·lectiu davant les institucions públiques.
Està previst que les Diputacions puguen avançar les subvencions?
Que els Ajuntaments paguen íntegrament o en una gran part les subvencions per actes que les Societats Musicals no han pogut realitzar per la pandèmia?
Som conscients de qui som i d’on venim i de tots els esforços que hem realitzat per a perdurar en el temps. Serem un gran col·lectiu mentre toquem de peus a terra i no perdem el nostre esperit de lluita i sacrifici. Però fent-nos respectar No es pot i no s’ha de representar a aquest col·lectiu tenint aspiracions polítiques. Cal ser sempre exigent amb les institucions públiques.
Estem per a servir i no per a servir-nos o servir-se. No podem viatjar alguns en Ferrari i altres descalços. Es tracta de subsistir, de simple supervivència.
Ara que semblem una entitat de primera línia: ja no estem en Sorni 22 en un pis, estem en l’Alqueria Julià ens podria explicar: La despesa d’aquesta seu en comparació amb l’antiga? Hi ha algun tipus d’aportació pública o privada per a fer front a les despeses de la nova seu?
Som Bé d’Interés Cultural Immaterial i estem en procés de ser declarats Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l’Estat. Supose que tots aquests títols ens ajudaran a elaborar plans perquè puguem subsistir en aquest temps. Tota cultura és deficitària i necessita de plans d’ajuda per al seu desenvolupament. Però no oblide que també estem en risc de ser declarats Bé d’Interés Cultural en Ruines.
«No es pot viure d’esquena a 560 Societats Musicals i a 600 Escoles de Música/Educands»
Alfred Escalera Grimaltos
Ex-Secretari General de la FSMCV