Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules – (2n Entrega)
Si en la primera entrega d’aquesta tetralogia hem “tocat” la connexió sonora, afinada i sorollosa que ens traslladen diverses parèmies, en aquesta segona ens endinsarem en la nostra rica experiència humana per establir així, una relació immediata amb els sentits de la VISTA (ULL), de l’OÏDA (ORELLA i de la EXPRESSIÓ VOCAL (VEU) que estan presents tant en la música com en la vida quotidiana i que encetarem amb diverses frases fetes que representen el sentit de la VISTA.
SENTIT DE LA VISTA – L’ULL
Els ULLS són una de les parts més fonamentals del nostre cos, ja que a través d’un complex procés transmès al cervell, ens permet percebre el món a traves de la llum, dels colors i de les formes, donant-nos informació per discernir situacions, persones i contextos emocionals tangibles o imaginaris.
Moltes vegades una sola mirada es suficient per generar-nos un profund impacte (atractiu, fastigós, excitant,…), per tant, a continuació recordarem diversos refranys relacionats amb aquestes situacions i que en algunes d’elles, són vostès els que tenen que trobar els contextos i/o afegir-los.
- Als meus ulls. (Al meu entendre. També pot expressar una mirada plena d’emoció, d’amor, d’alegria o de tristesa, o fins i tot, subratllar les experiències o les realitats que són percebudes segons qui les observa).
- Ballar-li els ulls. (Parla de l’emoció intensa i màgica que té la música -o altres arts- en una persona i que s’expressa en la mirada).
- En un obrir i tancar d’ulls. (Parla de la brevetat del moment, en que tot canvia o pot canviar).
- Encendre’s els ulls amb l’escalfor de la música. (Descriu l’impacte que una composició pot tenir en el nostre ànim a través de la nostra percepció musical).
- Música que emplena els ulls de records. (Com l’anterior?).
- Ser un tararot, un borinot, un banastell i un cap sense ulls. (Sense comentaris).
- Tenir bons ulls. (Saber diferenciar les situacions i/o les persones).
- Tenir els ulls com els sants de França; Clars i sense vista. (Posar èmfasi entre l’aparença i la realitat, o irònicament, manera de dir que una persona no s’adona del que està observant, tot i que sembla que si que ho veu).
- Ullet, ullet vivet!. (Ho deia el meu iaio per a dir-nos que prestarem atenció i no ens enganyaren).
SENTIT DE L’OÏDA – L’ORELLA
Un altre sentit no menys important que l’ull és de l’OIDA, fonamental per a la percepció dels sons que ens envolten i que el cervell els converteix en informació que emprem per gaudir des del cant d’un ocell fins a la música, la ciència, la història, etc. A més, governa l’estat de l’equilibri i de la coordinació del nostre cos, coherència que utilitzarem amb els següents refranys:
- Amprar eficacio, parar cuenta. (Reflecteix la importància de l’eficiència i de l’atenció en tasques habituals però que requereixen una atenció especial). A les comarques Churres).
- Aprèn a escoltar i somriu, i aixina podràs agradar. (Escoltar sempre amb interès i mostrar una actitud positiva és primordial, com somriure per a guanyar-se l’afecte dels altres).
- Dur d’orella. (Dita que assenyala al qui no vol escoltar res o no vol fer cas del que li diuen).
- Estàs sord o menges mores. (Irònicament dir-li a algú que està ignorant el que es diu o que no vol escoltar-ho).
- L’orella és l’embut del cor. (Predisposició a percebre un món de sentiments i emocions a través dels sons i de les paraules que entren al nostre cor a través de l’oïda).
- Molta orella té l’ase i no sap música. (No hi ha que jutjar les qualitats d’una persona pel seu aspecte, o en altre terme, es refereix al qui sap, però que no sap emprar-ho amb habilitat i coneixement efectiu).
- Tenir una sordesa ben administrada. (Manera de dir que una informació o opinió no interessa. O en cas contrari, (ben administrada) gaudir d’allò que es considera rellevant i positiu).
- Tindre orelles musicals. (Definició que s’utilitza per descriure la bona capacitat per identificar i apreciar els matisos i les variacions musicals, és a dir, tindre un acusat sentit auditiu que els permet reconèixer, harmonies, ritmes i tons musicals amb una gran facilitat. en definitiva Tindre una bona oïda).
PER A EXPRESSAR-SE I CANTAR – LA VEU
La veu com a tercer sentit en aquest treball, ens permet en la vida quotidiana expressar pensaments, sentiments i idees, que completem amb el to, el volum i el ritme, per tant amb aquests principis, traslladem amb claredat tota la transcendència del missatge que volem donar.
A més, musicalment, la veu com una fonamental eina d’expressió artística, ens permet gaudir d’un gran ventall d’emocions que ens son transmeses, missatges vocals que interpretem, quan escoltem (sentim) o fem la música (el cant) que han compost incomptables compositors.
De manera què emprant la veu com un instrument versàtil i essencial en la vida de l’ésser humà, seguidament recordarem les següents parèmies:
- A sota veu. (Parlar suaument, mantenint el to de la conversa privat i peroné).
- A plena veu, (Oposada a l’anterior, o siga parlar amb èmfasi i obertament).
- A veus altes. (Parlar o discutir amb un to de veu elevat).
- Cantar amb un fil de veu. (Cantar suaument, a poca veu com si no tinguérem força).
- Companys de purgatori musical: unes veus despullades i una corda escarransida. (Defineix el “purgatori musical” que estan sofrint els escoltadors (i els intèrprets?) a causa d’una actuació musical en la que canten unes veus limitades, dèbils i esquilades que són acompanyades “solfisticament” per un instrument de corda “escarransit”).
- No és igual un cantant amb una veu bonica que un cantant que canta bé. (O siga, que la veu bonica és un do natural, mentre que cantar bé, és una habilitat que s’ha d’aprendre i desenvolupar).
- Refilar la veu. (Descriu un cantant que té una gran tècnica vocal i és capaç de realitzar floritures amb la veu, és a dir, cantar amb claredat, lleuger i amb matisos).
- Tenir la veu clara. (Musicalment neta i fàcil d’entendre, és a dir, amb un to ben definit i una dicció precisa, com també, percebre-la amb claredat i sense esforç. En contextos comunicatius, també és molt important en l’ensenyança).
- Una veu fa bella melodia, dues veus fan cantar amb alegria i tres veus juntes fan bella harmonia. (Frase formada per tres reflexions que ens duu a la màgia creada per la cohesió vocal i musical). –La primera reflexió, melòdicament ens trasllada a la bellesa d’una veu que ens emociona per si mateixa. La segon, les dues veus creen una experiència alegre i rica, i amb la última reflexió, en la que s’afegeix una tercera veu, la combinació d’elles, puja a un alt nivell gràcies a unes harmonies més belles i profundes–.
(Ai d’aquell que no pense així!).
Així doncs, i amb les anteriors frases en que hem tractat aquests sentits, generadors actius d’imatges i sons, que ens permeten convertir cada moment en una experiència única, enllesteix el treball recordant que totes les parèmies estan recollides en l’enllaç Expressions amb música i paraules, així mateix, els convide a llegir; “Només xiulant, xiulet” (pròxim treball), el qual gràcies a la seua particularitat m’ha permès convertir la Trilogia en Tetralogia.
Salut i Música
Vicent Agulló Pérez – Membre del CAEHA i de la UMDA
