So – Sonoritat – Afinació – To – Soroll – Tocar

SO – SONORITAT – AFINACIÓ – TO – SOROLL – TOCAR

Una Trilogia d’expressions amb música i paraules– (1a. Entrega)

El soroll raspa les orelles.

La música és harmoniosa

Isabel Clara-Simó

Amb aquesta frase de “El Professor de Música”, novel·la d’Isabel-Clara Simó i Monllor, vull ressaltar la connexió que trobem entre les paraules, la música i les emocions, les quals ens apropen d’una manera sonora, afinada i/o desafinada, sorollosa, sentida o xiuxiuejada, al so de diversos refranys o frases fetes què, al llarg dels segles han esdevingut en saviesa popular.

Conjunt de coneixements populars que es manifesten a través de costums i tradicions com també de refranys, dites o consells, dels quals podem trobar en el meu bloc Música, Festa i Parèmia una part del seu repertori, compilació que a continuació encetarem amb diverses frases fetes, què entre altres singularitats, ens causen admiració, sorpresa, curiositat, estupor i originalitat i a les quals he afegit un xicotet cometari.

So – Sonoritat – Afinació – To – Soroll – Tocar 

A la gama de sensacions acústiques que produeixen cadascun dels instruments musicals el denominem “SO”, com també a altres impressions que percebem per mitja dels òrgans auditius sense oblidar clar està, el significat literal que té aquesta paraula.

Al conjunt de sons inharmoniosos de qualsevol classe i que provoquen una reacció de rebuig l’etiquetem amb el nom de “SOROLL” que també l’aprofitem quan algun esdeveniment, té una repercussió més o menys important o quan la discòrdia d’un plet o litigi crea una commoció difícil de suportar.

Com a qualitat o característica d’un “SO” que fa referència a una percepció d’intensitat o de potència (de piano a fort), i en relació a la seua capacitat de ser agradable, fluida d’harmonia i ritme, sens dubte diem que gosa d’una notable “SONORITAT”, no obstant això, una frase amb un “SO” aspre, dissonat i poc cuidat, el podrem anomenar “SONORITAT”, o més bé “SOROLL?.

El “TO” entre altres interpretacions, s’utilitza per a referir-se a cadascuna de les escales que per a les obres musicals es formen partint d’una nota fonamental que li dóna nom, com també fa referència al “SO” fonamental per assegurar que tots els instruments sonen correctament “AFINATS”, és a dir, que interpreten les notes d’una manera coherent i afable (Estar a to).

Com tots sabem, en cas contrari estan “DESAFINATS”, i conseqüentment sonen fora de tota lògica musical.

Amb una veritable lògica musical es refereix el terme “TOCAR”, condició que s’ocasiona quan es fa sonar un instrument musical, el qual produeix sons o notes mitjançant la seua manipulació.

Així mateix, els anteriors termes no sempre es refereixen al món musical, sinó que també serveixen per a marcar pautes en la vida quotidiana i que passen desapercebuts per la seua freqüència, per tant, i amb diversos refranys que a continuació “tocaré”, son vostès els que tenen que endevinar la seua relació musical o comú (o els dos termes).

I com el paper tot ho admet, seguidament i amb les paraules, la música i les emocions, recordarem diverses parèmies que les encetem amb:

• El soroll passa, la música queda.

El soroll en aquesta frase, simbolitza una cosa temporal, irrellevant o ridícula que acaba desapareixent; però una cosa que perdura i que representa allò profund, autèntic i significatiu, està simbolitzat per la música.

Metafòricament podem dir que l’art (la música) com un valor real, té un impacte etern, mentre que el soroll representa les coses efímeres, superficials i que s’obliden en poc temps.

• A so d’atabals no s’agafen llebres.

Comparant termes, podem dir que el so fort i potent de l’atabal, contrasta amb la subtilesa silenciosa de la llebre, per tant i cenyint-nos al refrany, podem afirmar que per aconseguir allò que es proposa, cal no fer-ho amb soroll i confusió, sinó més bé, es requereix astúcia, discreció i paciència.  

• Com un sacsament de sonoritats minvants.

En aquest aforisme vull diferenciar tres termes: “Sacsament”, o siga, fer un moviment sobtat; “Sonoritats” que representa els sons que es produeixen al sacsar i “Minvants” que al deixar de sacsar, la sonoritat és cada vegada més dèbil, per finalment … dissipar-se en l’espai. 

Per tant aquesta frase evoca un so o un assumpte que després de sacsar-lo, perd forca i a mesura que passa el temps, amaina suaument cap al silenci…, cap a la calma….

• Agafar el to.

Musicalment aquest refrany es refereix al fet d’ajustar-se a la tonalitat correcta, bé quant es toca un instrument o bé quan es canta i adaptant-se a la nota de referència per a que l’obra estiga ajustada i afinada.

També la podem utilitzar per a indicar que ens hem acomodat a una situació adequant-la al moment en que participen en ella.

• A son callau. “A la chita callando”. 

És a dir, fer alguna cosa de forma silenciosa, discreta o sense cridar l’atenció.  

Aquesta dita és molt comú en les benvolgudes comarques “Churres”, i com hem comprés, es refereix a que per aconseguir un objectiu, cal fer-ho de manera subtil i sense ostentació i així evitar que altres persones interessades s’adonen d’aquesta finalitat.

• Tocar el cor

Aquesta cita l’apliquem quan aconseguim provocar sentiments d’estima, de tendresa, o de germanor en una altra persona utilitzant gestos o paraules, que aprofundeixen amb fervor en la seua ànima. 

En l’art, la música, la literatura i en la vida quotidiana, aquest tipus d’estima el tenim molt present ates què, quan ens arriben directament al cor, ens deixen una grata i duradora impressió.

• Afinar una tecla per a desafinar una altra.

Quotidianament, aquesta definició descriu la dificultat de trobar un equilibri, atès què, amb l’esforç de solucionar un problema, la millora es converteix en un problema encara major, és a dir, que les conseqüències d’una decisió empitjoren l’origen d’ella.

Musicalment és el procés d’ajustar la freqüència d’un so vocal o instrumental per a que coincidisca amb una nota referent o amb altres notes o sons, garantint així, que una composició sone de manera coherent i agradable. Desafinar, simplement és tot el contrari.

• El bé no fa soroll i el soroll no fa bé.

Sentència que subratlla el fet de que les bones accions, es fan discretament i sense necessitat de cridar l’atenció ni tampoc d’esperar el reconeixement, no obstant, la segona part de la sentencia, condemna al qui fa ostentació, ja que el “soroll”, moltes vegades està associat a diverses accions que no tenen un impacte positiu i per tant separat del bé.

Les anteriors parèmies i els seus comentaris, les trobarem recollides (conjuntament amb altres) en l’enllaç Expressions amb música i paraules, així mateix, els convide a llegir el pròxim treball en el que recordarem altres frases fetes d’aquest “Moviment” dedicades als nostres sentits.

Salut i Música

Vicent Agulló Pérez – Membre del CAEHA i de la UMDA