València, 9 de setembre de 2024 — La tornada de l’assignatura de Música com a matèria obligatòria en tercer de l’ESO ha desfermat opinions dividides en la Comunitat Valenciana. Malgrat els actes multitudinaris que han inclòs concerts amb la participació de 70 bandes juvenils, alguns sectors es pregunten si aquesta mesura és realment una prioritat en el sistema educatiu o simplement un gest simbòlic amb finalitats polítiques.
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va defensar la decisió com un «retorn necessari» després que l’assignatura fos eliminada pel govern anterior el 2022, i va subratllar que més de 200.000 alumnes es beneficiaran de dues hores setmanals d’educació musical aquest curs. «La música és una de les nostres senyes d’identitat més potents», va afirmar Mazón, en el marc d’un concert a Alacant amb la presència de nombroses autoritats locals.
No obstant això, alguns crítics apunten que, mentre es fan esforços per restablir la música a les aules, altres àrees educatives essencials com la digitalització, el reforç de l’atenció individualitzada als alumnes i la millora de les condicions laborals dels docents segueixen sent descuidades. «Recuperar la música pot ser positiu, però no podem oblidar que el sistema educatiu valencià arrossega greus problemes estructurals», assenyala una representant del sindicat de docents STEPV. «Les aules estan saturades, hi ha un dèficit de recursos per a alumnes amb necessitats especials i la formació en competències tecnològiques està lluny de ser adequada.»
També hi ha qui qüestiona la motivació darrere d’aquest canvi. Alguns analistes assenyalen que la música és una aposta popular entre la societat valenciana, amb una rica tradició de bandes musicals, però consideren que el govern de Mazón podria estar utilitzant aquesta mesura per guanyar simpaties en un sector cultural molt influent, sense atendre les necessitats reals de l’educació pública. «Sembla més un moviment per acontentar a un públic específic que una reforma integral de l’educació», comenta un expert en polítiques educatives.
Mentre que l’administració insisteix que la música és una prioritat en la formació de l’alumnat, també ha promès més mesures en aquest àmbit, com l’ampliació del Batxillerat Artístic i la creació d’una universitat de les arts. No obstant això, sectors més crítics veuen aquestes promeses com «focs artificials» que distreuen de qüestions més urgents com la millora de les condicions materials i educatives en els centres de Secundària.
El retorn de la música a tercer de l’ESO, tot i la seva dimensió cultural i el gran esdeveniment celebrat, posa de relleu el debat sobre quina és la veritable prioritat en el sistema educatiu valencià. És la música un element fonamental que justifica aquesta inversió de recursos, o és una cortina de fum per ocultar altres mancances més urgents?
