Pedro Rodríguez (Villena, 1960) continuarà sent el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) davant l’absència d’un candidat alternatiu. El Palau de Congressos de València serà el marc de la 50 Assemblea General que se celebrarà dissabte que ve 6 d’octubre, un acte rellevant en un any de celebració per a un col·lectiu que ha aconseguit enguany nombrosos èxits com obtindre el finançament més alt de la seua història, la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) i batre 13 rècords Guinness.

Rodríguez porta 30 anys relacionat amb el col·lectiu i 14 anys en l’estructura de la FSMCV, dos anys de vocal de la junta directa de Santiago Algado, huit de vicepresident amb Josep Almería i quatre com a president. Després de l’assemblea, li quedaran quatre anys per davant en els quals intentarà desenvolupar el programa que va presentar en la primera legislatura que va iniciar en 2014, dedicant tres dies i mig a la setmana, amb jornades de 14 hores, a esta labor no remunerada. Un esforç i un exercici de voluntarisme que és un tret distintiu d’este moviment associatiu cada vegada més professionalitzat.

Quan Almería va anunciar que deixava la presidència de la FSMCV, Rodríguez li va dir que «per la mateixa porta i el mateix dia que isques tu, eixiré jo», però l’expresident li va dir que reflexionara; «pel respecte que li tinc a la seua opinió, vaig estar pensant-m’ho i em vaig convéncer que era possible i m’abellia» encara que amb ell «vaig veure més que complida qualsevol aspiració de tipus personal».

«Durant la presidència d’Almeria es van dur a terme 110 projectes en huit anys, època molt dinàmica, Pepe li va donar una gran bolcada, ara hem fet 140 projectes en quatre». Una volta més al ritme en la gestió. Dels 50 punts del programa electoral s’han complit 48, els dos que han quedat són d’innovació, «era molt ràpid per a plantejar-los». El programa per a la pròxima legislatura té 170 punts i «marca la línia de treball i la filosofia» però sense deixar de «adaptar-nos contínuament a l’entorn. En el col·lectiu hi ha societats musicals ancorades i unes altres que «estan en el segle XXII, tenen iniciatives artístiques, organitzatives, d’educació…»

El programa electoral que presentarà Rodríguez en la 50 Assemblea General té huit apartats: entorn econòmic i legislatiu, comunicació externa i relacions institucionals, acostament a les societats musicals, comunicació interna, organització de la FSMCV, activitat federal, reptes educatius i artístics. Sobre estos eixos es desenvolupen una sèrie d’objectius a afrontar en els pròxims anys. El president subratlla que cal abordar tot el que concerneix l’àrea econòmica, fiscal, laboral i legal, l’obtenció de recursos i l’ocupabilitat; també una primordial, «com ens afecta el BIC», una declaració esperada 10 anys i que el Consell va aprovar recentment.

Comunicació externa i interna

Considera que la comunicació «és un factor fonamental» en el projecte de la FSMCV i que cal «mantindre la línia dels èxits aconseguits en els últims 10 anys» juntament amb les relacions institucionals i «continuar obrint-nos a altres conselleries, no solament Educació i Economia» per aprofitar de manera transversal oportunitats en matèria de turisme, ocupabilitat… «hi ha un sistema d’escoles regulat, qualitat educativa i això ha generat llocs de treball a professors». Vol comptar amb l’ajuda de la Universitat de València i el Servef en estos assumptes, «és la pròpia societat la que està desenvolupant el nou model econòmic. I a la Comunitat Valenciana la gastronomia, el turisme i la música són fonamentals».

«La comunicació interna serà molt important en esta legislatura» perquè la imatge que la Federació ha tingut entre els músics «mai ha sigut bona en 50 anys» pel paper originari que s’exercia en el control dels intèrprets en els certàmens. I la solució per a Rodríguez és treballar «amb transparència en la gestió, que la gent sàpia el que fas, com ho fas i per què».

Una altra de les línies és l’impuls de les agrupacions artístiques de la FSMCV (Jove Banda Simfònica, Jove Orquestra Simfònica, Banda de Dones…) i de les activitats que afavorisquen la professionalització dels músics i l’edició d’obres a través del seu segell discogràfic; «volem crear una comissió artística forta» que tractaria estos temes que en el passat no es va creure convenient assumir, «ara la societat ens demana esta veu artística».

En l’activitat federal, els concerts d’intercanvi, activitats comarcals, certàmens… s’adaptaran a les necessitats de les societats musicals i altres actors en estes iniciatives. Rodríguez pensa que «cal promoure més unitats artístiques i de manera immediata una orquestra juvenil». A les escoles de música se seguirà en la mateixa línia de qualitat educativa, orientació a l’amateurisme que puga conduir a la professionalització, formació contínua i investigació.

Dones en la junta directiva

La junta directiva que presenta Rodríguez constarà de 23 persones (12 dones i 11 homes), «ha augmentat perquè el nivell d’activitat és major»; el nucli dur (president, tres vicepresidents, secretari general i tresorer) serà paritari. «He portat molta cura perquè hi haguera representació de les tres províncies, homes i dones, gent jove i major, gent amb titulació en música i sense ella. El 45% de la gent que entra és nova» i deu dels membres són també presidents comarcals, «això ens permetrà estar més prop de les societats musicals».

Tot apunta al fet que el president tindrà un notable suport (va obtindre el 70% en la primera legislatura) a tenor dels resultats d’anteriors assemblees en les que es van presentar els comptes i el balanç de la gestió, «els tres primers anys no vam tindre vots en contra i el quart un, amb eixe suport és difícil que algú munte una altra candidatura». En qualsevol cas, opina que «hi haurà gent que tinga una altra forma de veure les coses o altres punts de vista».

A partir de l’III Congrés General de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebrat en 2013, que conclou que hi ha tres tipologies de persones en el col·lectiu amb el mateix pes percentual, Rodríguez considera que «la FSMCV ha d’estar regida per persones innovadores que sense perdre de vista als conservadors, fan coses per als inclassificables», no adscrits a cap grup però que «amb la seua disparitat i diversitat són els que representen millor al col·lectiu».

Fites des de 1968

Les principals fites que han jalonat la història de la FSMCV, des de 1968, són per a Rodríguez aconseguir que les societats musicals cregueren en l’entitat i l’augment d’associats, que les autoritats començaren a considerar vàlida la seua interlocució, que començara a entrar finançament i, posteriorment, «una etapa que ha seguit amb tot l’anterior i ara en una de fer» i de materialitzar les reivindicacions perquè «hem viscut una crisi brutal i la més profunda de la història de la Federació». També assenyala el paper de la Generalitat Valenciana, el finançament de Música 92, la Llei Valenciana de la Música (1968), els Premis Euterpe, la creació de la Jove Banda Simfònica…

El president de la FSMCV va viure des de xicotet l’associacionisme com una cosa natural, recorda anar de la mà del seu pare a l’assemblea de socis de la comparsa Moros Nuevos de Villena (la seua ciutat natal) i a Potries va ser el primer president de l’Associació Artística Musical Sant Blai en 1989, «comence amb nou dones en la junta directiva i jo». Quan deixa la presidència, dotze anys després, «teníem una banda amb 70 músics, una coral amb 45 veus i 120 matrícules a l’escola de música en un poble de 950 habitants. Això només passa ací».

Rodríguez és químic, presideix també l’associació Quimeltia i és gerent de l’empresa ATQ, i es trobarà amb el repte de tornar a liderar al principal agent cultural de la Comunitat Valenciana després d’estos primers 50 anys de la FSMCV. Este moviment associatiu únic en el món, format per 550 societats musicals (el 50% d’Espanya) amb 40.000 músics, 60.000 alumnes d’escoles de música, més de 200.000 socis i 1.686 formacions artístiques, alberga esperances de trobar la pedra filosofal, potser de la mà d’un alquimista amb el somni de poder convertir en or tots els metalls; i tots els vents, percussions i cordes que hi ha en esta terra.