NOMÉS XIULANT, XIULET!
Una Tetralogia d’expressions amb música i paraules – (3a. Entrega)
BOMBO DE CANYA,
BOMBO DE CARTÓ,
LA MÚSICA VELLA
AL CARRÉ MAJÓ.
Aquests versos inclosos en la marxa composta per Gregori Casasempere Gisbert, titulada “Desperta’t Alcoi – Els xiulitets”, que a més, ens apropa amb diverses melodies a la nostra idiosincràsia, el canten i l’interpreten els músics de la Banda Primitiva d’Alcoi el Diumenge de Glòria en la “Processó dels Xiulitets”, sent acompanyats en senyal de goig i alegria, pel so bulliciós de centenars de xiulitets que s’assemblen al peculiar cant dels ocells i en la que rememorem la Resurrecció de Jesús.
Ressenyar que aquests xiulitets estan fets de terrissa i en forma de botija.
Amb aquest record de sons vius i colors brillants, seguidament i amb el monogràfic, NOMÉS XIULANT, XIULET!, recordarem que mitjançant l’aire que insuflem (o a l’inrevés) a través dels llavis, com també amb els dits o les mans en la boca, gaudim de l’art de XIULAR, destresa que com tots sabem, consisteix en emetre una diversa i cromàtica gamma de melodies agradables (o no) a més d’una habilitat per xiular diverses consignes o senyals.
Amb el XIULET o XIULITET, instrument musical fabricat de diverses formes i mides, revivim infinitat sons que emulen l’original gràcies a l’aire que s’introdueix per l’embocadura, el qual pega contra la vora de l’orifici d’eixida o directament a l’instrument.
A més, destacar que gràcies a un mecanisme afegit, els efectes sonors que provoquen, imiten situacions quotidianes, als cants dels animals o altres sorolls indeterminats que s’inclouen en infinitat de composicions musicals.
Així mateix, podem dir que el simple acte de xiular posa en èmfasi, la nostra capacitat de rememorar situacions agradables, harmonioses i plenes d’emocions, com també desencadenar reaccions no previstes i/o reprovables, i fins i tot, amb del so d’un “xiulet” als nostres nassos, apareix una cosa tant imprevisible com sorprenent.
Afegir que PITO és el nom col·loquial del xiulet.
I com tots els “pitos” ja estan fets, recordarem què:
- Al músic amb poc gust, no és difícil xiular-lo. (Recorda la importància de la qualitat en l’art musical sentenciant al músic per la seua falta de sensibilitat i de saviesa artística).
(Ai d’aquell que no pense així!).
Per continuar amb:
- Bé balla si la sort li xiula. (El Talent o l’habilitat no sempre influeix en l’èxit, la sort també juga un paper important, és a dir, que amb la sort de cara, les coses ixen millor del que u podria esperar).
- De mal barro, malos pitos. (Adagi que utilitza el fang i els pitos per manifestar que l’esforç o els mitjans dedicats, determina el seu resultat final).
Venta del Moro (Plana d’Utiel-Requena).
- El cervell dret, cantar a la taula i xiular en el llit. (Les expressions “cervell dret” és a dir, conforme a la raó i al seu fi, s’associa amb la creativitat artística i el pensament intuïtiu, “cantar a la taula”, representa una actitud desenfadada i espontània i “xiular al llit”, indica una relaxació i un enfocament informal.
Per tant, la suma dels tres factors parlen d’una persona amb un comportament lliure i una mentalitat oberta).
- El qui tinga el xiulitet, que xiule; i el qui no el tinga que cride. (Tant d’una forma com d’una altra, ens convida a viure el moment sense barreres ni preocupacions, i així celebrar-lo amb alegria).
A Alcoi, tant si es te xiulitet com si no, aquesta frase mostra l’entusiasme dels veïns que celebren la Resurrecció de Jesús amb festa, crits i xiulitets.
- El qui té pito, pita. (Amb les influències o els recursos, el qui té poder pren les decisions que més li convenen per aconseguir tots els seus objectius).
- Entre pitos i flautes. (Es refereix a una situació en la que s’empra més energia de la que es necessària i que complica allò que semblava ràpid i senzill).
- Fet amb fusta de xiulets, tot s’ho pren a la lleugera i no es preocupa gens. (Tindre una ànima alegre i desenfadat, és a dir juganera i lliure com el so d’un xiulet.
- Giulali, que té agonia. (S’aplica en tò de guassa ó burlesch als sorts, per no ouir lo qu’ els dihuen sinós después de pegarlos molts crits, y també dels que fan el sort de conveniència).
Acudit de Joaquim Martí i Gadea, folklorista i literari nascut a la població de Balones (El Comtat) en 1837.
- Importar un pito. (Dóna a entendre que la rellevància d’un assumpte és mínima i poc important).
- Mor el qui xiula i viu el qui piula. (Ens recorda la importància d’actuar sempre de forma positiva front a les queixes o les adversitats).
- Qui neix xiulet (xiulitet), mai no arriba a trompeta. (Cadascú té el seu caràcter i és difícil canviar-lo dràsticament, per tant, suggereix que ens acceptem tal com som, amb totes les nostres virtuts i tots els defectes).
- Tenir el pito acatarrat. (Irònicament en un pla lleuger i col·loquial i sense donar detalls específics, suggereix un patiment íntim per cert problema).
- Xiular-li a algú. (Segons la intenció o la situació en que es produeix serveix per a mostrar la desaprovació o el descontent, com també s’utilitza per a cridar a algú -de manera ràpida- i fins i tot es fa fer servir com una forma de coqueteig o flirteig).
- Xiular com el vent. (Amb el seu so incessant, fluid i suau, metafòricament evoca sentiments de misteri i llibertat, que també el podem associar al vent que xiula per espais oberts o paisatges malenconiosos).
- Xiular i crits de cançó, pertanyen al ball de camperols. (Aquesta forma d’expressió forma part de l’ambient musical en el caràcter comunitari de la gent del camp),
Les anteriors parèmies i els seus comentaris, les trobarem recollides (conjuntament amb altres) en l’enllaç Expressions amb música i paraules del meu bloc Música, Festa i Parèmia, així mateix, els convide a llegir l’últim treball d’aquesta Tetralogia, en el que recordarem altres dites d’aquest “Moviment”.
Salut i Música
Vicent Agulló Pérez – Membre del CAEHA i de la UMDA.
