Ha mort el que fora president de la Unió Musical de Torrent de 1990 a 2011, Ricardo Yago. A més de cofundador i president de l’agrupació musical també va ser saxofonista de la banda i un gran amant de la música. Al novembre de 2017 va rebre un homenatge per la seua contribució a la música dins de l’edició dels premis de «Torrentins que fan banda». Aquest homenatge forma part de la col·lecció “Sóc de Torrent. Torrentins que fan banda”, que es va iniciar en 2016 amb el reconeixement a Ramón Hernández Yago del Cercle Catòlic de Torrent. Aquest lliurament es va presentar baix el títol “De saxofonista a president”, mitjançant un llibre i un reportatge audiovisual que mostren la labor i l’esforç que Ricardo Yago va dedicar des de molt jove a la Unió Musical de Torrent.
Ricardo Yago comença els seus primers passos en la música amb tan sol sis anys, primer, acudint a classes de solfeig en la nostra ciutat i, més tard, en el Conservatori de Música de València. Des de ben jove, va ingressar en la banda del Cercle Catòlic tocant el saxofon, l’instrument preferit pel seu pare, qui, demostrant el seu amor per la música, li va motivar a interessar-se per aquest instrument. Quan tenia divuit anys, Ricardo decideix ingressar en la banda del Patronat de la Joventut Obrera de Torrent, i en 1970, ell, Ramón Bresó, Tomás Ortí i Gaspar Navarro van crear una junta directiva per a unir les bandes del Patronat i La Clàssica, amb l’objectiu d’aconseguir que Torrent tinguera una banda gran amb molts músics.
Aquesta nova entitat musical va ser la Unió Musical de Torrent, que es materialitzava en 1973. Des de 1990 fins a 2011, Ricardo Yago va ostentar la presidència de l’agrupació; una època on el president i la junta directiva van aconseguir que la UMT tinguera una gran rellevància cultural en la societat torrentina en diversos àmbits i van aconseguir crear una banda gran –el seu objectiu- baix un sistema educatiu basat en el foment de l’escola de l’agrupació, i destinat a la formació especialitzada de nous talents que van començar a rebre classes en les instal·lacions de l’entitat musical, sobretot en la seua nova seu de l’edifici Montecarlo, que es va inaugurar l’any 2007.
Tota la labor i esforç de Ricardo, des que es va fer músic fins a la seua llarga trajectòria presidint l’entitat, es reflecteix en les pàgines d’aquest llibre i en el reportatge on van col·laborar amics i companys seus de l’agrupació, com l’actual president Juan Benavent, Ramón Bresó, Pepe Plaza o José Ortí, representant a la banda, i els seus familiars, la seua esposa Ana, els seus fills Ana i Ricardo, els seus néts: Pablo, Julio i Teresa, el seu gendre, José Vicente Simó i la seua nora Carmen María Fernández, tots ells vinculats a la Unió Musical de Torrent.
