El músic de Vinaròs deixa un llegat extraordinari en diferents disciplines artístiques
Carles Santos ha mort aquest dilluns als 77 anys, segons ha informat l’Ajuntament de Vinaròs. Santos ha sigut una presència imprescindible en diferents disciplines artístiques, sobretot en la música. Santos, nascut a Vinaròs l’1 de juliol del 1940, era hereu de les avantguardes, que ell mateix va eixamplar amb un sentit lúdic i alhora rigorós. Tot i l’impacte de les seves actuacions, ell mateix considerava que la seva fama com a transgressor era exagerada.
Polifacètic i irreverent de mena, Carles Santos es va formar com a pianista. De fet la seva imatge tocant, jugant o violentant el piano es va convertir en característica en les seves actuacions. Els seus primers anys van estar marcats per la influència de Joan Brossa, Joan Miró, John Cage i el minimalisme nord-americà. Que la música no seria el seu únic interès ja ho va demostrar ben aviat, quan va dirigir el curtmetratge ‘L’àpat’ el 1967. A més, els seus concerts esdevenien sovint espectacles escènics totals. Santos, artista irrepetible. era capaç d’aplegar minimalisme, excentricitat i voluptuositat i devoció pels clàssics, com va fer en espectacles com ‘Beethoven, si tanco la tapa… què passa?’ (1983) o interpretant les ‘Variacions Goldberg’ de Bach amb rigor i atreviment alhora.
Santos es va començar a formar al Conservatori del Liceu de Barcelona i es professionalitzar com a pianista als anys 60. Els seus estudis els amplia de la mà de Jacques Février, Magda Tagliaferro, John Cage i altres compositors d’avantguarda dels Estats Units. A final dels 70 va ser director, juntament amb Josep Maria Mestres i Quadreny, del Grup Instrumental Català.
Des dels anys 80 compon i interpreta les seves pròpies obres i se’l vincula amb una concepció propera al ‘happening’ (on els aspectes visuals, dinàmics i humorístics s’amalgamen amb la música en espectacles heterodoxos i poc convencionals).
L’any 2003 va debutar com a director escènic en una producció de l’òpera ‘El barber de Sevilla’, de Rossini, per al Festival Castell de Peralada, i va estrenar al TNC ‘El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora’ en homenatge al mateix compositor. També va exposar la seva fotografia i, amb l’artista plàstic i escriptor Perejaume, van crear l’espectacle participatiu ‘Els Munts’, dedicat al cant coral.
Santos va incorporar-se com a compositor resident al Teatre Lliure. Hi va estrenar el concert per a orquestra ‘Piturrino fa de músic’ i ‘Chicha Montenegro Gallery’. Amb el director Calixto Bieito també va fer una versió de ‘El gran teatro del mundo’, de Calderón de la Barca, i fa només dos anys va presentar ‘Patetisme il·lustrat’, un muntatge de dansa, veu i percussió sobre un text seu.
El passat mes de maig Santos i el dramaturg Jordi Oriol van estrenar a la Sala Tallers del TNC ‘Esquerdes Parracs Enderrocs’, l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
