El dia 2 de setembre ha mort na Maria Teresa Oller, la gran dama de la música tradicional valenciana. Compositora, erudita i eminent investigadora entregada a la causa de recollir i mantindre tota la tradició de la música, especialmente en el seu vessant popular, trobà en el tabal i la dolçaina el punt de partida i motor emocional per iniciar un viatge que mai acabaria, ni tan sols ara que la Terra que tant estimà, la ha reclamada per a dormir al seu cor.

Nascuda al cor de la ciutat de València, Maria Teresa Oller vixqué en el carrer de Cavallers, en una família en la que la música formava part de l’atmósfera quotidiana. No era d’estranyar, així, que des de molt xicoteta en el corazón de la ciudad de València, María Teresa Oller vivió en la calle Caballeros en el seno de una familia en la que la música formaba parte de la atmósfera cotidiana. No es d’estranyar, així, que des de molt xicoteta beguera de les fonts de la tradició instrumental i vocal del poble valencià. També la música de saló li movia el cor, però mai ho faria com la del carrer, la de la festa, la del poble.

El seu mentor fou no més ni menys que el mestre Manuel Palau, que molt prompte l’alçà a la categoria de discipula predilecta. Ahí se gestaria el matrimoni de Maria Teresa amb la música valenciana, inseparables ja l’una de l’altra per sempre.

Fundadora de l’Agrupación Coral de Càmara de València (1954), directora de la Coral Polifònica Valentina (1974), profesora del Conservatori Superior de Música de València fins a la seua jubilació, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, cap de la secció de Musicologia de Lo Rat Penat… El llistat de títols i reconeiximents de na Teresa és tan ample com revelador de la grandissima talla d’aquesta no menys gran dona.

Els seus projectes de investigació sobre tresors de la tradició musical valenciana com ara ‘los mayos‘, L’albà de l’Alcora…, i la seua contribució a l’hora de confeccionar un Cançoner Tradicional a les províncies d’Alacant, Castelló i València, la transformaren en figura clau per a la recuperació i immortalització, per a la posteritat, de tota la cultura musical popular del Regne de València.

No va dubtar aquesta infatigable investigadora en viatjar pels pobles d’infinitat de comarques per tot el territori valencià, per a viure, sentir i tocar, inclús, les veus i els instruments de les expressions musicals tradicionals de l’Horta, la Serrania, la Safor, la Vall d’Albaida, la Ribera, la Plana d’Utiel-Requena… Les dances dels Porrots de Silla van ser objecte d’un dels seus primers treballs en aquest sentit.

Més enllà de la seua figura pública, els que han tingut el privilegi de conèixer en persona a na Maria Teresa Oller, diuen que sentir-la parlar era com obrir una enciclopèdia de la música, però amb el sentiment i l’amor incondicional a allò del que parlava, que llògicament un llibre no pot transmetre.

Perguem, amb na Maria Teresa Oller, una figura fonamental en la defensa del patrimoni musical del poble valencià i un element clau, en definitiva, de la Cultura Valenciana. Descanse en pau.