– Es tracta d’expressions tradicionals del poble valencià els valors històrics i etnològics de les quals han de ser reconeguts
El Ple del Consell ha aprovat els decrets pels quals es declaren bé d’interés cultural immaterial les Danses de Bocairent i la Moixiganga de Titaguas.
La tramitació d’ambdós expedients va començar el passat 19 de febrer amb les seues respectives resolucions d’incoació i van concloure en la declaració com a BIC després de concedir-se tràmit d’audiència als ajuntaments de Bocairent i Titaguas i rebre informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat Catòlica de València i de la Universitat de València.
Els decrets justifiquen que tant les Danses de Bocairent com la Moixiganga de Titaguas són un exemple de les expressions tradicionals del poble valencià, i que els seus valors històrics i etnològics han de ser reconeguts mitjançant la declaració d’aquestes com a béns d’interés cultural immaterial.
A més de la declaració com béns d’interés cultural immaterial, els decrets estableixen també la necessitat de concretar mesures de protecció i salvaguarda dels béns corresponents, com són les de dur a terme tasques d’identificació, descripció, estudi i documentació; incorporar testimonis a suports materials que en garantisquen la protecció i preservació, i vetlar pel desenvolupament i pervivència normals d’aquestes manifestacions culturals.
La gestió dels béns correspon a l’Ajuntament de Bocairent i els Majorals de Sant Agustí, en el cas de les Danses de Bocairent, i a l’Ajuntament de Titaguas, en el cas de la Moixiganga.
Danses de Bocairent
En concret, la celebració de les Danses de Bocairent està documentada des de l’inici del segle XVII i es realitzaven a final d’estiu. Des de 1982 es ballen les cinc nits que van del 23 al 27 d’agost. L’escenari principal és la plaça Major de la localitat, on, fins a la introducció de l’enllumenat elèctric, es ballaven a la llum de dues grans fogueres. A partir de 1925 s’incorpora a la celebració la instal·lació de la il·luminació de tipus ornamental i la barraca, una caseta desmuntable que simula una tradicional barraca valenciana.
La celebració està precedida d’una sèrie d’esdeveniments previs els mesos de juliol i agost, com la presentació del programa, la proclamació de la clavariessa, les dansetes o la cavalcada, que culminen amb les cinc nits de danses del 23 al 27 d’agost.
Les danses es ballen a ritme de dolçaina i tabalet i mantenen tota una estructura tradicional d’itinerari, música i indumentària dels balladors i balladores. La cap de dansa, tradicionalment una dona casada cada nit, és l’encarregada d’iniciar la dansa, acompanyada per un majoral, així com de marcar el pas durant tota la dansada. No obstant això, la primera nit aquest paper protagonista l’exerceix la clavariessa major.
Moixiganga de Titaguas
D’altra banda, la Moixiganga de Titaguas és una dansa tradicional de torres humanes que té els orígens en el tradicional ball de valencians i les antigues muixerangues, de les quals deriva el seu nom, i està relacionada amb altres danses o balls en què es representen figures amb torres humanes. La celebració d’aquesta dansa va ser irregular fins que es va recuperar totalment en 1978.
Se celebra a la localitat durant les anomenades ‘Fiestas Gordas’, cada set anys, en les festes en honor a la Mare de Déu del Remei i Jesús el Natzaré que se celebren, actualment, del dimecres al diumenge més pròxims al 8 de setembre. La Moixiganga es representa el dia dedicat a la Mare de Déu, que sol ser el divendres a la vesprada.
La dansa es fa a la plaça de l’Església del poble i es divideix en dues parts, una part religiosa i una altra de profana, que es representen enfront de l’església i l’ajuntament. Acompanyada en un principi per música de tabalet i dolçaina, aquests instruments es van substituir posteriorment per la caixa i el clarinet. La dansa segueix una seqüència molt definida que s’ha mantingut intacta, la qual es descriu detalladament en el text del decret.
