Amb aquest títol, vull que recordem diverses parèmies o refranys que parlen de la família d’instruments musicals de vent metall (trompeta, trompa, corneta, tuba, trombó …), denominats així per estar fets amb aquest material, els quals reunint una sèrie de qualitats sonores, fan alternar uns sons aguts, dramàtics i forts amb uns altres extremadament afables, solemnes i suaus.
Ressenyar que aquest “moviment” forma part del meu bloc Música, Festa i Parèmia, que amb més de 7000 entrades ens convida a conèixer aquest meravellós univers de la Música i de les Nostres Tradicions.
Aleshores i sense cap compàs d’espera, anem a Treure la trompeteria amb els següents protagonismes clarament sonors i resolutius:
- Anar a toc de corneta
És a dir, que sarcàsticament ens crida a fer feina amb diligència i promptitud.
Però també podem referir-nos al toc de corneta o diana que sonen en els quarters militars, atès que amb aquestes notes, a més de la tropa, moltes famílies ja no necessiten “adequar” el rellotge despertador per a llevar-se i per tan, acudeixen a temps a les seues activitats, o siga s’alcen a toc de corneta.
Tanmateix si amb Buscar harmonia a les notes de la trompeta, es preguntem si es refereix a la seua musicalitat, i amb Ser un bon trombó per què inventa un bon so, afalaguem a l’intèrpret. Quan exterioritzem: Brilla més que un baix, ho diem per què sona brillantment o per què el seu instrument el té ben net?.
I en relació a ser la Trompeta de pregoner, Anunciar-lo amb trompeteria o Publicar una cosa a so de trompeta, descrivim a una persona que tot ho xerra i conseqüentment no és de fiar?.
Amb tota seguretat sabem què: Més val aixecar-se a to de campana que a so de corneta, per què inicialment ens crida alegrement a participar en esdeveniments festius (religiosos i/o seculars), atès què, els tocs de campana sempre els hem relacionat amb als valors de pau i llibertat, no obstant, amb la segona part de l’anterior proverbi com també Amb so de corneta es pot vèncer, però no convèncer, dissortadament es reafirmen els conceptes de tristesa, de desgracia i fins i tot d’irracionalitat i de mort.
La ironia ben entesa l’observem en la lletra de les següents frases fetes, però són vostès els que deuen interpretar la seua música:
- Si la trompa vols tocar, a la xaranga no has d’anar
- Cantant de trompeta, mai no val una castanyeta.
- Amb trompes, tabals i flautes.
- So de tuba o de pandorga?.
- Tocant aixina, el trombó es transformarà en un trombollarc.
Tot allò que es dóna per socórrer una necessitat, ho coneixem amb el nom d’almoina o llimosna, així què amb les següents quatre parèmies reviurem aquestes donacions:
La llimosna secreta, no a toc de trompeta o La caritat amb trompeta no em peta, és a dir, que no cal fer pompa de la generositat atès què l’Almoina secreta és la més perfecta que ratifiquem o rectifiquem amb Trompeta i caritat, vanitat i no pietat,
- Les trompetes de la mort!.
Malgrat l’enunciat, aquestes “trompetes” són bolets que s’assemblen a elles, de color gris-negrós ens fan creure que són verinosos, però res més lluny de la realitat ja que culinàriament molt apreciats, gaudeixen del seu sabor tots els que els coneixen, (el nom científic és el de Craterellus).
- A la trompeta de la mort no li facis mai el sord.
Aquest sarcàstic refrany ens adverteix d’un possible perill amb el joc de paraules (mort-sord) que també el podem associar amb una de les Set Trompetes de l’Apocalipsi o Dia del Judici Final, les quals anuncien la destrucció de l’univers.
Altra Trompeta de l’Apocalipsi (la quinta), la fa sonar l’àngel Abadón perquè escampe una terrible plaga de llagostes que turmentarà als homes que no tinguen el segell de Déu en el front (Apocalipsi 9:1-12).
- Quan Abadón toque la trompeta, és quan es decidirà la questió.
- Obrir els segells de l’apocalipsi després de fer un recital de trompeta final.
Els capítols 5 i 6 de l’Apocalipsi, parlen d’un pergamí que té Déu a la mà dreta protegit amb set segells que ningú pot obrir, només un xiquet que representa a Jesús els acabarà obrint, aleshores apareixen quatre genets muntant quatre cavalls de diferents colors, el blanc simbolitza la conquesta o la glòria, el roig la guerra, el negre la fam i el groc cendrós que representa la mort.
- Anar-se’n a can trompeta.
- Una tos seca, és de la mort la trompeta.
- La mort no fa sonar la trompeta.
Amb el comiat d’aquestes tristes i tenebroses sentències, donem pas a una tetralogia en la que recobrarem? forces vitals amb algun dels següents episodis:
- Déu ens guarde d’un mal veí i d’un aprenent de cornetí.
- Sense cap sentit, va fer sonar el cornetí.
- Un cornetí i un mal veí, fan aixecar-se de bon matí.
- Val més un mal vi que un aprenent de cornetí.
Així mateix i abans de concloure el treball, amb les següents frases fetes i la qualitat del gas ventós que es forma dins del ventre i que s’expel·leix per l’anus, (naturalment es referim al pet o bufa), reviurem el seu soroll i olor característic:
- El que d’educació no se subjecta, del seu cul fa trompeta.
- I trompetejaràs olorosa i sonorament!. Sentència!
- Trompeteig de cul, tempesta de prop.
- Trompetejant olorosament.
- D’un bon cul i d’una trompeta, tot és aire lo que sona.
Cul…, culinàriament cuit amb diversos ingredients, les mongetes són un plat fet majoritàriament amb llegums o fesols les quals produeixen en el nostre cos uns efectes flatulents, per això diem què:
- Sopar de mongetes, concert de trompetes.
- Amor de monja i trompeteig de frare, tot és aire.
Per què mai no s’ha de concedir gens d’importància als actes terrenals dels qui dediquen la vida i els pensament a Déu.
Finalment i per raons d’espai, he obviat les característiques dels instruments inclosos en aquest “moviment” (trompetes, cornetes, trompes, fiscorn, tuba, …), les quals i com la resta dels refranys o parèmies a més d’altres lligams musicals, les podeu seguir en el següent enllaç:
Instruments musicals de vent metall
Salut i Música
Vicent Agulló Pérez – Membre del CAEHA i de la UMDA
