El Palau de les Arts acosta la dança a preus populars amb ‘El Amor Brujo’ en versió de La Fura dels Baus. La primera composició de Manuel de Falla dedicada a Pastora Imperio i amb textos de Gregorio Martínez Sierra; tot i que Padrissa reivindica l’autoria a la dona del mateix: María de la O Lejárraga
L’espectacle és el mateix que feren en 2015 a Granada amb motiu del centeneri de ‘El Amor Brujo’. Una representació en què la paraula i la dança, juntament amb la música, es posen en escena com en una pel·lícula en els ulls de José Val del Omar. Una representació en què el llenguatge -amb estructures metàl·liques i mecàniques-, el foc, l’aigua, el cos humà i un gran repertori d’efectes especials i olors activen tots els sentits.
La versió de la companyia catalana es recolza amb altres peces de Falla com ‘ En el Generalife’ de ‘Las Noches en los Jardines de España’, ‘El sombrero de Tres Picos’ en la seua introducció, la ‘Danza de La Vida Breve’ i la cançò popular de ‘La Vidalita». Peces excepcionals amb la veu d’Esperanza Fernández interpretant a Candelas, sempre acompanyada per la magnífica guitarra de Miguel Àngel Cortes i les més que afinades notes de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana dirigida per Andrés Salado. Completant aquest gran comput d’art, a l’escenari actua el cos de ball format per Miranda Alfonso, Marta Bonilla, Yaiza Espigares, Carmen Muñoz, Montserrat Selma, José Manuel Álvarez i Juan Carlos Avecilla, juntament amb 12 ballarines del Conservatori Superior de Dança de València i el mateix Pol Jiménez, responsable de la coreografia.
I darrere del ‘teló… Teatros del Canal de Madrid, Fundaçao Theatro Municipal de São Paulo, Teatro Comunale di Bologna y Festival Castell de Peralada, amb el Festival Internacional de Música y Danza de Granada i Sponsorship Consulting Media, Old and New Montecarlo, s’encarreguen de la part creativa. I amb el mateix mèrit… Chu Droz del vestuari, Tomas Bautenbacher del video, Carles Rigual dels efectes especials i Manuel Frasquiel de la producción.
Un excel·lent, professional i cuidat treball per tractar l’amor des de la visió feminista i anant una passa més: fusionant el flamenc. I és que, com diu Salado, quan agafes la partitura de Falla de 1915 te’n adones que ‘El Amor Brujo’ no és un ballet ni una òpera. És una «Gitaneria», ja que mostra, clarament, com una dona maltractada pot aconseguir la seua llibertat mitjançant la cultura.
