La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu exposa una mostra dels fons musicals que guarda en els seus depòsits procedents de depòsits i adquisicions de compositors valencians com Agustí Alamán, Miquel Asins, Eduard López-Chávarri, Manuel Palau i Luis Sánchez Fernández, entre altres.
L’exposició Música en paper, al monestir de Sant Miquel dels Reis, està composta per partitures autògrafes, partitures impreses, llibres, publicacions periòdiques, fotografies, materials audiovisuals, instruments musicals i nombrosos documents d’arxiu.
Algunes de les partitures que s’exposen tenen les anotacions i dibuixos realitzats pels seus autors, batutes amb què van dirigir les seues composicions i correspondència personal que van mantindre durant anys.
D’Agustí Alamán s’exposa la partitura de l’Himne de la Mare de Déu la Salut d’Algemesí i Per la flor del lliri blau; de Miquel Asins, la banda sonora que va crear per a les pel·lícules La Vaquilla, de Luis García Berlanga i La flor del taronger; de López-Chávarri, la partitura Aquarel·les valencianes; de Manuel Palau, l’opera Maror; i de Luis Sánchez, Instantáneas levantinas i les seues conferències sobre la relació de la medicina i l’art. Mitjançant un dispositiu d’àudio es pot escoltar un fragment de les composicions esmentades.
Els arxius personals sovint inclouen, a més de documentació, objectes personals o professionals. En els fons dels músics podem trobar instruments musicals com ara dolçaines, flautes i castanyoles, plaques commemoratives o records diversos que reflecteixen la seua trajectòria vital i professional.
Les societats musicals tenen un espai reservat en l’exposició amb programes de mà, fotografies i publicacions. El territori valencià compta amb 550 societats musicals (el 50 % de totes les que hi ha a Espanya), 40.000 músics i 200.000 socis. La Primitiva de Llíria, fundada en 1819, és la societat musical civil més antiga de tot Espanya. Des de 2018, la Generalitat va declarar les societats musicals bé d’interés cultural.
També s’exhibeix la partitura més antiga que es posseeix, Psalmodia per a missas de Navarro: para el uso de Ambrosio Molina y Ferre, de 1793, i el llibre més antic amb anotacions musicals, Manuale Valentinum ad sacramenta ecclesiase ministranda Valentiae: apud Petrum Patricium…, de 1592. Una altra de les peces que desperta interés és Tractat breu y explicació de tots los punts de la guitarra: per a que els valencias en son idioma puguen deprende a ferlos en més facilitat, de 1760, i una òpera bufa de Tirant lo Blanc a Grecia, de Juan Altisent de 1958.
En l’apartat de fons modern es recull la música més contemporània amb portades de revistes musicals, discos de vinil i DVD que van des de Capella de Ministrers, que recupera la música renaixentista, fins a cantants de pop com Nino Bravo o de música tecno com Chimo Bayo.
L’exposició es pot visitar fins al mes de gener de 2020 i ha sigut comissariada per la tècnica de la Biblioteca Valenciana, Maribel García Suria.
