«Durant molt de temps, i fins fa poc, els meus referents eren masculins; ara en tinc femenins i masculins»
Tot va començar en una societat musical. Com per a la majoria de grans intèrprets, compositors o directors que dóna esta terra. En la seua família no hi ha músics i no va viure un ambient especialment musical encara que al seu pare «sempre li ha agradat la música» i li expliquen que amb 4 anys li cridava l’atenció, «en les cercaviles i processons del poble volia anar darrere de la banda», assegura Beatriz Fernández Aucejo (Paiporta, València).
Als 6 anys va iniciar els seus estudis en la Societat Musical Banda Primitiva de Paiporta, el seu poble, on va començar a tocar el clarinet encara que havia mostrat certa preferència per la trompeta, un instrument gens comú per a una xiqueta. Convertia qualsevol cosa en una batuta, «eres xicoteta, poses música, agafes qualsevol vareta i et situes davant d’un espill a dirigir», il·lustra Fernández Aucejo, que assegura que «el clarinet m’encanta», el va estudiar, juntament amb el piano, en el Conservatori Professional de Torrent i en el Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València on està llicenciada; també va començar a tocar el violoncel en la societat musical.
En l’actualitat és sotsdirectora de la Banda Municipal de Barcelona i directora titular de la Lira Castellonera de Vilanova de Castelló, l’Orquestra Simfònica Ateneu Musical del Port de València i l’Orquestra Simfònica Unió de Llíria. Està diplomada en Magisteri Musical per la Universitat Ausiàs March de València, llicenciada en Direcció d’Orquestra de Vents per la Royal School of Music of London (LRSM) i pel Conservatori Superior de Música Manuel Masotti Little de Múrcia; estudis que ha ampliat amb prestigiosos directors com Yaron Traub, Peter Gülke, Cristóbal Soler, Manuel Galduf, Jose Mª Cervera i George Pehlivanian, entre altres.
Ha treballat amb prestigioses formacions nacionals i internacionals com la MendelssohnSymphonia i l’Europa ChorAcademie, la Deutsche Kammerakademie Neuss am Rhein, les orquestres del Conservatori Cherubini di Firenze, del Festival Internacional de Música de Cancun… A més, ha sigut directora assistent de la Jove Orquestra Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), i Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, ha col·laborat amb prestigiosos músics, ha guanyat diversos premis i guardons i és habitual com a jurat en certàmens i concursos.
En el Conservatori de Torrent es va produir un dels moments crucials que fa que es dedique a la direcció, una espurna que va vindre de la mà de Vicent Galbis i José Javier Torres, que van impartir una assignatura opcional. «Ens van passar la partitura de la primera simfonia de Beethoven, com a inici de les classes d’anàlisi musical, instrumentació, harmonia… I això em va marcar. Era molta informació que em va cridar l’atenció, em vaig comprar la partitura, el cd…».
Un altre recolzament va tindre com a protagonistes els directors valencians Ferrer Ferran i Cristóbal Soler. Ferran la va convidar a anar a les classes de direcció en la seua acadèmia quan la va vore en una audició a Paiporta, on ella donava llenguatge musical, «va ser l’espenta per a seguir». Soler era el director de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, on ella tocava el clarinet, «per a mi era com un regal, els assajos, tocar i al mateix temps gaudir de la direcció».
Totes estes circumstàncies van fer que al final decidira fer una carrera per a la qual no va tenir directores en les quals mirar-se, «durant molt de temps i fins fa poc tots els meus referents eren masculins, ara tinc femenins i masculins». Este llast no és tan greu en l’actualitat per a les dones que veuen en la direcció una opció professional encara que tampoc hi ha tants models, «fa uns 10 anys vaig descobrir a Marin Alsop (directora i violinista nord-americana), alumna de Leonard Bernstein». Per a Fernández Aucejo va ser l’austríac Carlos Kleiber (1930-2004), «em va sorprendre molt com dirigia, el que feia era dibuixar la música amb els seus gestos; és un dels grans, com Abbado, Mehta…»
Banda Municipal de Barcelona
«Eixos somnis que tens quan comences a estudiar, poder treballar en l’àmbit professional, començaven a tenir fruit» quan va ser seleccionada juntament amb altres tres projectes per a fer la prova pràctica amb la Banda Municipal de Barcelona de la qual és sotsdirectora des de gener de 2017. «Va ser una gran sorpresa i una alegria per a mi, d’altra banda, estava totalment aterrida».
A la fi d’eixe any, el compositor i director de Muro, José R. Pascual Vilaplana, prenia el relleu a Salvador Brotons, ara director convidat, al capdavant de la formació. «És molt d’agrair conèixer a gent tan gran com Brotons i Pascual Vilaplana. Moltes vegades no som conscients del que tenim fins que reflexiones i dius, em sent afortunada» reconeix, amb la responsabilitat d’«estar al 100% amb ells, com ells estan amb mi; vaig a intentar aprendre el màxim».
Va ser la primera valenciana que va dirigir a la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, a l’Orquestra de València (OV), també la primera que puja al podi del Palau dels Arts i la tercera dona després de la xinesa Xian Zhan i de la canadenca Keri-Lynn Wilson. Ara forma part de la prestigiosa llista de valencians que han dirigit a la formació titular de Les Arts: Álvaro Albiach, Jordi Bernàcer, Ricardo Casero, Roberto Forés, Enrique García Asensio, Gustavo i Rubén Gimeno, Joan Enric Lluna, Ramón Tebar i Cristóbal Soler, entre altres.
Ha sigut una fita més debutar al capdavant de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV) amb l’espectacle didàctic Dibuixar la música que s’ha representat recentment a Les Arts, «una activitat valuosa perquè ha contribuït a que els xiquets aprenguen a través de la música i desperte en ells alguna cosa, com a mi de xicoteta». Es mostra molt agraïda que hagen comptat amb ella, «és un honor, no tots els dies pots estar treballant en Les Arts amb músics que tenen una trajectòria individual i col·lectiva d’alt nivell».
Considera que hi ha una eclosió de grans professionals de la direcció i creu que «és molt important recolzar el que tenim ací, hi ha molta gent molt ben formada, amb molta experiència, que podria estar encapçalant qualsevol de les agrupacions professionals que tenim». El que Ramón Tebar estiga al capdavant de l’OV en el Palau de la Música i que els músics de l’OCV vullguen Gustavo Gimeno és un símptoma de que es comença a valorar als músics valencians, «veiem una llum quan en la nostra terra van interessant-se per gent que s’ha format ací i que després ha anat fora. El que han de fer és seguir mantenint esta línia».
En relació amb el repertori s’inclina pel romàntic «un Brahms, un Tchaikovsky…» però entén que «tinc un repte per anar treballant i coneixent molta més música contemporània». Va coincidir estudiant amb Francisco Coll, actual compositor resident del Palau de la Música i de l’Orquestra de València i amb una gran projecció internacional, «a través del seu llenguatge i dels seus estudis m’he anat interessant per ella». En l’apartat líric ha vingut fent diverses incursions dirigint algunes òperes, sarsuela i intervencions corals i va realitzar cursos amb el director italià Bruno Aprea.
Pascual Vilaplana és també un dels referents de la composició de música festera i la directora és sensible amb este repertori, admet que no és habitual programar-la, «hem de valorar-la com un gènere més, no excloure-la» i es mostra taxativa: «la música festera és música». Sobre les dificultats de les compositores actuals i pretèrites per a ser programades assegura que «hauríem de ser tots una mica més conscients i sobretot els que han de programar» no sense constatar lo complicat que és tenir informació i documentació i advoca per encarregar obres.
Pors i somnis
Fernández Aucejo sent cert pudor a l’hora de donar consells a una dona que pense estudiar direcció però s’anima a dir «que no comence a pensar si hi ha discriminació o no, si serà fàcil o difícil; que arranquen i no tinguen por, tot té solució. Pots tenir les teues pujades i baixades d’ànim, de forces» però «esta carrera és molt llarga, cal centrar-se i tornar a pensar en el camí que vols fer».
Posa en valor la labor de les societats musicals, «poder començar els meus estudis en una m’ha enriquit moltíssim no solament en la part musical, també en la part social». Considera molt important les relacions que s’establixen entre persones de diferents generacions, «és molt enriquidora, amb el que més em quede és amb les vivències». I espera que el 50 aniversari de la FSMCV que es celebra enguany i els rècords Guinness que es volen batre servisquen per a visibilitzar este moviment associatiu.
Els seus objectius passen per «poder treballar amb agrupacions professionals, com el que estic fent actualment, és fantàstic». Dels diversos projectes que té en l’horitzó destaca un a Corea del Sud a l’agost, «fan un festival súper potent i m’han convidat a dirigir una banda de música allí».
«La persona que vullga ser director o directora que pense en cercar eixe somni», Fernández Aucejo agafava qualsevol cosa que semblara una batuta, com la que li va fer el seu pare, ebenista, i el va perseguir; eixa vareta màgica va convertir el seu somni en realitat. I la té ben guardada per a materialitzar els que té ara.
