Beatriz Fernández Aucejo és la nova directora de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, de la qual ja va formar part com a clarinetista mentre estudiava Magisteri Musical. S’estrenarà sobre l’escenari en el proper Concert d’Obertura de Curs al Palau de la Música de València, i la formació ja té diverses actuacions previstes per a la resta de l’any. El seu nomenament és el primer d’una dona al capdavant d’una orquestra universitària en tota Espanya.
–Què suposa per a vosté dirigir l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, de la qual ja havia format part?
–Jo havia format part de l’Orquestra com a instrumentista, com a clarinetista, i ara és com tornar a casa, perquè durant uns anys va ser com ma casa, l’espai de la meua formació. En l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València s’aprenen moltíssimes coses, no només la formació musical i tècnica, sinó també les relacions humanes i la companyonia. És un aprenentatge que queda per a tota la vida, i en un món tan gran com és el de la música, comptar amb aquesta xarxa d’amistats des d’una edat tan jove és increïble per a qualsevol músic. L’Orquestra és un projecte fantàstic per aportar el que necessiten els joves que volen fer de la música la seua professió. És un pas fonamental per a la seua inserció laboral en el futur, i un treball molt semblant al de les orquestres professionals. Per tot això, tornar a aquesta orquestra, ara des de l’altra banda, em fa moltíssima il·lusió, i al mateix temps suposa una gran responsabilitat, perquè he d’aportar tot el possible per a l’evolució artística de l’agrupació. És un repte de superació que afronte amb molta energia.
–En quin punt es troba l’Orquestra ara mateix?
–L’Orquestra està formada per entre seixanta i huitanta persones, amb una edat màxima de 23 anys. Són músics que estan fent la seua formació, en els graus superiors de conservatori i en la majoria de casos fent també un grau universitari. Per tant, és una agrupació jove, però amb un nivell mitjà-alt que ens permet treballar les obres de manera exhaustiva, i treballar obres de dificultat alta. Això implica una gran motivació per a tot el conjunt. En breu farem unes proves de selecció (el termini està obert fins al 18 d’octubre) per a algunes de les places de cordes i altres instruments. Estem sempre en contínua aportació de gent nova, obrint places per a donar l’oportunitat als músics joves de gaudir d’aquesta formació que els ajudarà de per vida. A més, els membres de l’Orquestra reben una beca per a millorar la seua formació musical i per a material i també obtenen crèdits acadèmics.
–On i quan assagen?
–Els assajos són la part central d’aquesta formació contínua que suposa l’Orquestra. Fem dos assajos a la setmana, normalment dilluns i dijous, a la Sala d’Actes de la Facultat de Farmàcia, a Burjassot. Al principi fem assajos parcials, de corda i de vent amb percussió, i després ja fem els assajos amb el conjunt. Funcionem com una orquestra professional. A més, comptem amb classes per part de professors convidats, normalment membres de les orquestres professionals de València, i és una manera de treballar de manera molt directa amb els qui poden ser els seus referents.
–El pròxim 17 d’octubre faran el Concert d’Obertura de Curs de la Universitat al Palau de la Música. Què estan preparant per a aquesta ocasió?
–En aquest programa farem les Danses eslaves de Dvorak i el concert per a piano de Grieg. Estarà amb nosaltres Jorge Tabarés, un jove pianista valencià que estudia ara a Nova York. Ens agrada convidar joves talents per ajudar que la joventut musical valenciana tinga la projecció que es mereix.
–Què tenen previst per a la resta de la temporada?
–Un dels concerts més importants serà el que farem a l’Auditori de Saragossa, que és ja una tradició per a aquesta orquestra i que és un espai impressionant, no només per la seua acústica sinó també per l’arquitectura interior. Programarem un repertori molt potent: el concert per a orquestra de Béla Bartók. No és una obra fàcil, però aquesta complicació farà que ens superem.
El curs el tenim programat a un any vista, perquè tot i ser una orquestra universitària i jove funcionem com una orquestra professional. Tenim previst tocar a Ontinyent, a Gandia, al Palau de la Música de València, i participarem en el Festival Serenates que es fa al Claustre de La Nau. Tenim alguns altres projectes en ment, però encara no s’han tancat.
–Què és el que li agradaria aportar a l’Orquestra Filharmònica?
–El que m’agradaria aportar és la màxima dedicació en cada minut de cada assaig i cada concert, treballar de manera exhaustiva i detallada, intentar que la música estiga relacionada amb les experiències personals de cada moment i que els joves puguen recordar el seu pas per l’Orquestra al llarg del temps, com em passa a mi. Vull que el meu missatge siga per a hui però que els servisca per al futur. Més enllà del repertori musical, vull trobar la complicitat entre directora i músics, perquè cada concert siga apassionant. En realitat, els concerts són el nostre premi. La nostra preparació és dia a dia i el premi és poder compartir el que hem fet amb el públic que ve a escoltar-nos. Això és el que vull transmetre a la formació.
–És la primera dona directora d’una orquestra filharmònica en una universitat espanyola. Què suposa per a vosté i per què creu que encara no n’hi havia hagut cap altra?
–Fa poc vaig veure una entrevista amb Matilde Salvador i, amb tot el respecte, em copiaré una de les seues respostes: jo vaig fent i no sé res més. Cadascú es marca uns objectius i unes metes personals i vas fent camí i lluitant dia a dia per a superar-te i buscar el teu somni. El més important és poder triar el camí que cadascú vol fer. Espere que les dones, dins la música o en altres àmbits, puguen lluitar pels seus somnis.
Jo pense sincerament que les coses estan canviant, i tant els mitjans de comunicació com les xarxes socials estan ajudant a donar visibilitat al treball que fan les dones en qualsevol àmbit professional. En la branca que em toca, en la de direcció d’orquestra, hi ha moltes dones, però encara s’han d’obrir finestres per aconseguir tota la visibilitat que es mereixen, i no sempre és fàcil perquè hi ha molts interessos que se’ns escapen, sobretot en els nivells professionals més alts. Crec que el que cal és que ens recolzem tots, no per ser dones o homes, sinó perquè ens dediquem a una professió que volem fer de la millor manera possible. S’ha de valorar el nostre treball i donar-li visibilitat, independentment de qui el fa.
