Una Lucrezia Borgia dual, basada en l’original de Donizetti, i llibret de Felice Romani, sobre el drama homònim de Victor Hugo i la fantàstica intemporalitat en el temps que, a l’escenari, Emilio Sagi ens trasllada per a descriure’ns la història dramàtica i filial entre Gennaro i Lucrezia Borgia, el dimecres 5 d’Abril a Les Arts.
La dualidat de mare i enverinadora queda un poc difussa, tot i el gran paper que Mariella Devia, tot i els seus 69 anys que compleix amb escreix, amb un catàleg de recusos important de la seva veu.
Gennaro, amb la veu de William Davenport, no acaba d’introduir-se al drama de manera total; la veu d’Alfonso d’Este, interpretada per Marko Mimica, sí ens introdueix clarament al drama i deixa constància del seu poder en l’escena i la història.
L’amistat i l’estima està molt ben representada en la veu de la valenciana Silvia Tro Santafe en el paper de Maffio Orsini, representant-nos als “castrati” en un personatge transvestit i les magnífiques veus de la gent que estudia i treballa al Centre Plácido Domingo (Liverotto – Fabián Lara, Vitellozzo – Andrés Sulbarán, Gazella – Alejandro López, Rustighello – Moisés Marín, Cubeta – Andrea Pellegrini, Astolfo – Michael Borth).
En la part orquestral, el mestre Fabio Biondi, sempre pendent de l’escena i l’orquestra, supera tots el xicotets desajustaments amb un cor i orquestra molt segura i molt més que correcta.
Un final més que brillant el de Mariella Devia, reconegut amb una pluja d’octavilles, en les que l’afició velenciana la reconeixia com la reina del Belcanto.
